El Museu de Ceràmica de Manises està instal·lat en l'únic edifici civil del segle XVIII que existix a Manises d'una certa rellevància arquitectònica.
La denominada Casa Ferraro va ser construïda en 1784 per una família d'origen italià (els Ferraro - Causa) que van fer la seua fortuna en la ciutat de València amb el comerç de la llana i la seda, i que a mitjan segle XVIII, quan decau esta activitat, comencen a diversificar les seues inversions i adquirixen béns immobles en municipis veïns a la capital.
El penúltim dels seus propietaris va ser el metge Senyor José Sanchis Pertegás, persona de bona posició social que va arribar a ser alcalde de València a final del segle XIX. Per llegat testamentari dels seus hereus, la família Casanova Dalfó-Sanchis Causa, este edifici va passar a propietat municipal en 1976 per a convertir-se en Museu municipal.
A fi de presentar les seues col·leccions amb un plantejament museogràfic modern, en 1985 es va produir una ampliació de les seues instal·lacions, es va afegir un nou cos a la part posterior de l'edifici preexistent i es va restaurar el que es conservava de l'edifici original.
Entre els encerts de la reforma i ampliació d'este edifici, per a convertir-lo en un museu monogràfic de ceràmica, cal destacar l'aconseguida articulació entre l'edifici antic i el nou -per mitjà d'escales i rampes al voltant d'un buit central, rematat per una volta translúcida-, la qual cosa fa possible un recorregut seqüencial per totes les sales en espiral ascendent, en les que es presenten les produccions dels obradors locals des del segle XIV al XX.
La fatxada principal que dóna al carrer del Sagrari és de composició simètrica, amb porta d'accés central en planta baixa; té tres altures i en conjunt conserva quasi intacta la seua estructura original. Per la seua banda alta sobreïx la rafe de considerable vol amb entrevigat; en segon i primer pis, els vans -tres per planta- presenten forma esbocada, balcons de ferro forjat amb tornapuntes i estan adornats per la part inferior amb taulellets policroms valencians de la segona meitat del segle XVIII; a l'altura de la primera planta, en el drap entre buits situat a la dreta, hi ha un panell de taulellets de producció valenciana de finals del segle XVIII que representa a La Santíssima Trinitat.
Traspassada l'entrada, a la dreta, es pot veure remarcant la porta d'una habitació, una portada gòtica de final del segle XV. Es tracta d'un dels pocs vestigis arquitectònics que es van salvar de l'incendi i posterior derrocament del Palau de Mossén Sorell, de València, i que va ser instal·lat allí per José Sanchis Pertegás.
Més informació en la seua pàgina web.
Des de l'Oficina de Turisme és molt fàcil arribar al MCM, només s'ha de prendre el Passeig Guillermo de Osma i continuar recte travessant l'Avinguda Blasco Ibáñez i continuant pel carrer Sant Joan fins al final. Després girar a la dreta pel carrer Sagrari fins al número 22.
Mapa:
Codi QR a Google Maps: